El més important del extintors. Quin cal utilitzar?

Els focs es poden classificar tenint en compte el tipus de combustible i, segons la classe de foc de què es tracta, utilitzem un tipus d’extintor o un altre.

Tipus de foc:

• Classe A: incendis que impliquen sòlids inflamables i tenen un desenvolupament lent. Generen vapors i fums abans que es pugui veure la flama. Degut a que generen brases fa que es puguin reiniciar. Alguns exemples de sòlids infalmables serien: la fusta, els teixits, el paper i alguns plàstics.
• Classe B: incendis que impliquen líquids inflamables o sòlids liquables, com el petroli, la benzina, els olis, les pintures, les ceres i alguns plàstics. No genera brases.
• Classe C: incendis que impliquen gasos inflamables, com el gas natural, l’hidrogen, el propà o el butà.
• Classe D: incendis que impliquen metalls combustibles, com el sodi, el magnesi o el potassi.

Abans també es consideraven els incendis de la classe E o risc d’electrocució: incendis que impliquen qualssevol dels materials de les classes A i B però amb la presència d’electrodomèstics, cablejat o qualsevol altre objecte de baixa tensió elèctrica a prop del foc i, per tant, amb risc d’electrocució si s’utilitzen extintors conductors d’electricitat.

Disposem de diferents mitjans per fer front a l’extinció dels incendis. En primer lloc, tenim els extintors, que són uns aparells que contenen un agent o substància extintora que pot ser projectada i dirigida sobre el foc per pressió interna. Els agents extintors no tenen caràcter universal ni tenen capacitat per extingir tot tipus d’incendis.

Cal que els extintors es mantinguin en bon estat i els treballadors ha d’estar formats en la manera d’utilitzar-los. Cal que l’emplaçament que tenen sigui accessible i visible, preferentment en suports verticals.

Segons la substància extintora que utilitzin, podem distingir les següents classes d’extintors:

Agents extintors:

• Extintors d’aigua: l’aigua té l’avantatge de no ser tòxica però és conductora de l’electricitat. La utilitzarem en focs de classe A, tot i que és acceptable en focs de classe B.

• Extintors de pols seca: tenen l’inconvenient de deixar residus però no conduexen l’electricitat. La utilitzarem en focs de classes B i C.

• Extintors de pols antibrasa: els utilitzarem en focs de classes A, B i C.

• Extintors de pols especials: és adequat per els focs de classe D.

• Extintors d’escuma: no és tòxica i s’elimina fàcilment. Els utilitzarem en focs de classe B i també són acceptables per a fusta, paper i teixits.

• Extintors de CO 2 (neu carbònica): els utilitzarem en incendis petits de classe B i instal·lacions elèctriques.

• Extintors d’haló i els substituts de l’haló: els utilitzarem en focs elèctrics i també són adequats per a la classe B i acceptables per a les classes A i C.

Coneixent el risc elèctric

Una de les fonts d’energia més utilitzades tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit domèstic és l’electricitat; això i el fet que no és perceptible ni per la vista ni per l’oïda fan que sigui causa de força accidents. Sempre que s’utilitze l’energia elèctrica cal adoptar una sèrie de mesures preventives per evitar o minimitzar els accidents eventuals.

.

La normativa que fixa les disposicions mínimes pel que fa al risc elèctric és l’RD 614/2001, de 8 de juny, el qual és aplicable a tots els llocs on hi ha aquest risc, siga derivat de les mateixes instal·lacions elèctriques o dels treballs que s’hi fan.

El risc elèctric és definit pel Reial decret 614/2001 com el risc originat per l’energia elèctrica i inclou:

• El xoc elèctric per contacte directe o indirecte,
• Les cremades per xoc elèctric o arc elèctric,
• Les caigudes o cops com a conseqüència del xoc o arc elèctric, i els incendis o les explosions originats per l’electricitat.

 Ara cal diferenciar el dos tipus de contactes elèctrics:

Arc elèctric: L’arc elèctric és la descàrrega que es forma entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial i col·locats en una atmosfera gasosa.

• Contactes directes: La persona entra en contacte amb una part activa de la instal·lació.
• 
  
• Contactes indirectes: La persona entra en contacte amb algun element que no forma part del circuit elèctric però que ha adquirit tensió de manera accidental.

En aquest vídeo teniu una explicació completa i clara de conceptes relacionats amb l'electricitat, els seus riscos i les mesures preventives. No deixeu de veure-ho.

Una app per a la formació i la prevenció.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, també conegudes com a TIC, són el conjunt de tecnologies desenrotllades per a gestionar informació i enviar-la d'un lloc a un altre. Comprenen un grapat de solucions molt ampli i han transformat la nostra manera de treballar i gestionar recursos, convertint-se en un element clau per a fer que el treball siga més productiu. L'àmbit de la prevenció de riscos laborals no és alié a esta tendència, les noves tecnologies són ara clau en la millora de la gestió preventiva. Noves aplicacions es van crear per a facilitar aspectes com la comunicació, la formació o l'accés a la informació, ajudant, en definitiva, a dur a terme els processos d'una manera més eficient. El coneixement sobre estes opcions i possibilitats que ofereixen, resulta imprescindible per als responsables de la prevenció. Ací una app aplicada a la prevenció de riscos laborals:

Apprevenir-T

Permet accedir des d'un Smartphone o Tablet a diversos continguts en matèria de prevenció de riscos laborals. Inclou informació d'interés en forma de textos breus, vídeos i imatges didàctiques que mostren visualment les pràctiques correctes per als distints sectors productius i els respectius llocs de treball que s'enquadren en cada un d'ells, la qual cosa la fa idònia com a ferramenta de suport en activitats de formació als treballadors. Disposa de material dirigit a empreses i empleats quant a informació sobre riscos generals per a diversos oficis i oficines, riscos psicosocials, seguretat viària, entre altres. Així com d'enllaços a material audiovisual i normatiu com a vídeos de Napo i webs d'OSHA Europa i INSHT. En l'apartat AcuidarT exposa diferents consells relacionats amb la prevenció de l'estrés, nutrició, activitat física i mesures a tindre en compte després de la reincorporació al treball després d'una baixa laboral.

L'aplicació disposa a més de diverses eines que poden resultar útils tant per als treballadors com per als directors de prevenció com a llanterna, termòmetre, mesurador de decibels, mesurador de pulsacions i lupa.

Sinistralitat laboral al nostre territori. Xifres roïnes.

Els accidents laborals creixen un 6,5% en 2016 a la Comunitat Valenciana

• En 2016 es van registrar un total de 42.062 accidents laborals, la qual cosa suposen 2.567 casos més. 
• L'any passat van augmentar un 7% els accidents greus i va descendir en 9 casos els mortals fins als 42 morts. 
• Segons UGT i CCOO és com a conseqüència de l'increment de la precarietat laboral i la debilitat del sistema preventiu espanyol.

CCOO PV i UGT PV han advertit este dijous de l'augment "constant i gradual" de la sinistralitat laboral a la Comunitat Valenciana on el passat any 2016 es van registrar un total de 42.062 accidents laborals, la qual cosa suposen 2.567 casos més i un increment del 6,5% pel que fa als registrats l'any anterior. 

Així ho han avançat les secretàries de Salut Laboral de CCOO PV i UGT PV, Consuelo Jarabo i Marisa Baena, respectivament, en una roda de premsa en la qual han presentat la campanya 'La discriminació ens danya totes les persones', amb motiu de la celebració este divendres 28 d'abril del Dia Internacional de la Salut i Seguretat en el treball. En este sentit, Jarabo ha alertat que des de fa 5 anys l'augment dels accidents en el treball ha experimentat un ritme "constant i gradual" que va aconseguir el seu punt "més àlgid" l'any 2015 quan es va registrar un increment del 9% dels casos, com a conseqüència de l'increment de la precarietat laboral i la debilitat del sistema preventiu espanyol. Així, ha detallat que en 2016, el 99% del total d'accidents que es van registrar a la Comunitat Valenciana van ser qualificats com a "lleus" tot i que en alguns dels casos el treballador va necessitar "diverses setmanes de baixa". 

Al seu juí, esta realitat posa el focus en l'existència "d'una ocultació i un maquillatge" de les xifres. A més, en 2016 van augmentar un 7% els accidents greus i va descendir en 9 casos els mortals fins als 42 morts. D'ells, 21 dels casos (el 50%) van ser per patologies no traumàtiques i el 19% van estar associats al trànsit.

Anar a la notícia completa.

RD 486/1997 Llocs de treball.

Recordem ací el que diu el RD 486/1997 sobre els espais de treball i les condicions mínimes de seguretat exigides. 

Espais de treball i les Condicions mínimes:

Espais. Condicions mínimes

Espais de treball: 

Els locals han de tenir 3 m d’alçària i les oficines o locals comercials, de serveis o despatxos, 2,5 m. 

L’espai per a cada treballador ha de ser de 2 m2 de superfície i de 10 m3 de volum.

Els passadissos:

Els principals han de tenir una amplada d’1,20 m com a mínim i els secundaris, d’1 m. Cal tenir-los ordenats, nets i lliures d’obstacles. 

Les portes:

Han d’estar senyalitzades correctament, tant les portes com les sortides. Si són transparents ha de tenir una senyalització a l’alçada de la vista. L’amplada ha de ser com a mínim de 80 cm. Les portes d’emergència no han d’estar mai tancades. Les portes corredisses han de tenir un sistema de seguretat perquè no surtin de les guies i caiguan. 

Les escales:

Han de tindre una amplada d’1 m, llevat de les de servei, que poden fer 55 cm. Els esglaons de les escales que no són de servei han de tenir una petjada entre 23 i 36 cm i una contrapetjada entre 13 i 20 cm. En cas de tenir una amplada més gran d’1,20 m és necessari que tinga passamans, que han de ser rígids i d’una alçària mínima de 90 cm. Les escales de cargol estan prohibides, llevat que sigan de servei.

Els envans i les finestres. 

Si són transparents o translúcids han de tenir la senyalització convenient i han d’estar fabricats amb materials segurs. Les operacions d’obertura, tancament o fixació s’han de poder fer de manera segura. Quan són oberts no han de ser cap perill per als treballadors.

El terra:

Ha de ser fix, estable i sense irregularitats ni pendents. No ha de patinar. Cal tenir-lo eixut.

La temperatura:

Tenint en compte el tipus d’activitat cal que es mantinga entre 17 °C i 27 °C (per a activitats sedentàries) i 14 °C i 25 °C (per a activitats lleugeres).

La humitat relativa: 

Ha d’estar compresa entre 30% i 70%. En els locals on el risc d’ electricitat estàtica siga alt cal mantenir-la al 50%.

La ventilació:

Depenent del tipus de feina, s’estableixen els límits de 0,25 m/s (per a feines en ambients no calorosos), 0,50 m/s (per a feines sedentàries en ambients calorosos) i 0,75 m/s (per a feines no sedentàries en ambients calorosos).